SuG

Ahir escrivia feliçment perquè SuG treien un nou single,
i avui escric mooooolt trista,perquè un d'ells marxa.
Així que, com és un dels meus grups preferits, avui els dedico entrada.

[masato,mitsuru,takeru.chiyu,yuji]
SuG és un grup de rock japonès [m'agrada dir-ho així, no classificar-los en oshare i visual com tothom sol fer] que van formar Takeru[veu], Masato[guitarra] i Yuji[guitarra] a l'octubre del 2006, un mes després s'hi va unir Mitsuru[bateria], i van tenir un baixista que no va durar gaire, així que al 2007 s'hi va unir en Chiyu [baixista]. Aquell mateix any van signar amb la famosa Indie PSC, i és així com van començar a donar canya. Tenen 1 àlbum i 2 mini-àlbum, i ara estan tramant un altre treball.

Ho he resumit molt, clar està.
El que marxa és en Mitsuru, el bateria. Perquè s'ha adonat que no és el que realment vol fer,així que se l'ha de respectar tot i que m'ha fotut el dia TT... el 9 de Maig faran un concert a SHIBUYA O-EST, i serà l'ultim de l'actual bateria... a partir d'allà només han dit que seguiran els 4, però sense bateria no aniran molt lluny, així que suposo que aviat hi haurà un nou fitxatge. En fi =(

Tinc una web sobre SuG, [si, faig de tot xD] és al myspace i es diu SuG♥oi Revolution! per fans d'arreu del món, així que és en anglès. Però si voleu saber més coses o escoltar la seva música visiteu www.myspace.com/sugoirevolution ^^

Ains... per acabar l'entrada us deixo un dels videos del grup, es diu Butterfly Boy.




[la meva futura boda canvia, en veritat desde la setmana pasada, però ho contaré com avui pq actualitzo el blog quan em surt d'allà. Aquest cop és en Shuichi Nakatsu, un personatge del dorama Hana Kimi, versió japonesa.]

Good Morning Asia

uala, feia molt que no escrivia, molt malament >__<
és que ara estic amb un altre projecte que es diu Good Morning Asia,que acabem de començar l'Helena i jo, i tot i que està tot potes amunt,a poc a poc anem donant-li forma. És un blog dedicat a donar informació sobre artistes asiàtics, ja siguins músics, acotrs i també dorames, anime i películes. No som un fansub, perquè d'això ja hi ha molts i no en tenim ni idea, així que simplement ens dediquem a fer fitxes i proporcionar informació d'aquestes coses que ens agraden tant, i també tenim pensat facilitar informació sobre llocs on et pots descarregar els dorames o anime que publiquem subtitulats. Ho hem fet com a simple hobby, i per amor a l'art xD bàsicament. Potser més endavant ens animem a fer karaokes dels artistes dels cuals escrivim, però per això encara haurà de ploure xD Us deixo el link, però ja us dic, ara mateix no hi ha res xD Només la fitxa de Miyavi que he fet jo, i poc més. Així que espero que més endevant ens visiteu a www.goodmorningasians.blogspot.com

Per cert,
algú sap com es posen dues imatges en una entrada, una al costat de l'altre? Perquè no hi ha manera 0.o sempre em surten una sota de l'altra, faci el que faci. M'ajudarieu mil <3

I aprofito per respondre algunes coses que m'heu preguntat, ja que avui no tinc gaire temps i després se m'oblida xD
El programa infantil del que us vaig parlar on sortien SHIPS el vaig veure a través d'un programa que es diu KeyHole TV, amb el que pots veure la tv japonesa, i va prou bé! ^^ m'encanta.
I un kigurumi son els tratges aquells de cos sencer, com aquests:
i el que jo volia era de la Hello Kitty <3

Ohoh, i avui surt el nou single de SuG, que es diu 39GalaxyZ,
fa un temps que vaig veure la preview del videoclip, us la deixo aquí:

és boníssim xDDDD vaig riure TANT.
avui hauria d'haver sortir el video sencer, però no el trobo per enlloc :___
un dia escriuré sobre SuG<3

I per ultim,
el 26 d'aquest mes és el concert de MONORAL,
no sé si els coneixeu! algú hi anirà? ^^ jo no me'ls perdo.

5:46am

I was craving for chocolates and stepping out to a nearby convenience store.

The sun was already coming out…

you knoooow, I hear this sky goes on miles and miles and miles away from here.

That meeeeeaaans,

this sky is connected to the countries I went during the tour

and the place you are reading this blog right now…

I was gazing up at the sky thinking of such a thing.

buuuuuuuuuut, it was just freezing and snapped me back to reality in two minutes.

It was such a penetrating blue sky

Will it be sunny today as it is?

Alrighty,made my mind.

decided the title of the next single.

I haven’t told anyone yet.

not gonna tell aaaaaanyone just yet♥

aquesta és una de les poques vegades que en Maya ha escrit al blog de LM.C

i no sé per què, però realment em va agradar i em va fer somriure.

0_o

SHIPS

Us presento a aquests dos yogurines que el primer dia que els vaig veure em van deixar en shock.

Fa poc més d'una setmana em vaig baixar un programa per veure la tv japonesa online. [és genial xD] I hi ha un canal que es diu Tokyo TV en el que cada dia a les 7am [a les 11pm d'aquí] fan un programa infantil que es diu Oha Suta, on als presentadors se'ls en va bastant la pilota, però encara que no entenc res em ric com la que més. Quan veig aquest programa torno a tenir 8 anys. El cas ésque els dimecres [dijous al matí per ells] el programa és una mica diferent, és l'unic dia en que el presenten aquests dos nois, amb els altres presentadors de cada dia. La setmana pasada va ser la primera vegada que els vam veure [ho dic en plural pq sempre q veig la tv l'Helena també la veu i ho comentem tot pel msn] vestien un uniforme d'institut, ens va sangrar el nas a més no poder. xD Es veu que aquests dos homenots posen veu als protagonistes d'un anime que crec que es diu Kirarin Revolution, no n'estic segura. I també canten les cançons de l'anime, el cual no sé de q va, hauré d'investigar. Amb la tonteria els nois s'han fet famosillos, surten a vegades a ballar i cantar al programa amb els cosplay dels personatges d'Anime, tenen videoclips i han fet diverses actuacions promocionant-se ells i l'anime. Tot això ho vam descobrir ahir buscant informació com poseïdes, ja que, pensavem que havien sortit en aquell programa com una cosa puntual, i per més que e veiem cada dia no apareixien, no teniem l'esperança de que tornessin a sortir fins ahir, que als minuts de començar van sortir amb el seu adorable uniforme *o* ens van enamorar, completament xD i sí, ens vam posar histèriques. Sembla mentida, però ens va fer motíssima il·lusió tornar-los a veure xD No va ser fàcil trobar informació ja que no sabiem ni com es deia el programa i obviament tot està en japonès, però d'un link a un altre vam descobrir que es fan dir SHIPS [shiposu],un d'ells és en Takuya Ide i l'altre Shikou Kanai, vam arribar a la web official, al blog... no sé com no vam arribar a se casa, ja us ho dic ara xD Bé, el cas ésque el que canten és moooolt suau, però m'encanten. I està decidit, un dia anirem al programa. És igual que sigui per nens, és igual que ens haguem de llevar a es 5. Hi anirem! yay~!
A part d'ells dos el programa està molt bé, em ric moltíssim! Són bastant genials tots, i es clar, tot és per nens i fan dibuixos. També hi ha una secció on cada dia surt un video d'algun nen o grup de nens que donen les gracias a algun amic, professor, etc. I sempre acaben plorant tots, jo incluida i això que no entenc res. Però és genial veure lu agraits que són, tan amb això com amb cualsevol cosa. La tv japonesa no té res a veure amb la d'aquí ni molt menys, clar que hi ha programes que són avorrits i surten males noticies, però no t'inunden i et deprimeixen constantment. Els anuncis son d'un altre món,de fet, quan veiem la tv si no és el programa infatil o algun dorama ens pasem l'estona buscant canals on facin anuncis perquè és el més divertit haha no tenen res a veure amb els d'aquí, i això influencia molt a la gent, els anuncis són tots happys. I de tan en tan et donen alguna alegria més quan els anuncis els fan un o més ikemens [tios bons] de mucho cuidado. Que n'he vist de cada que m'han deixat amb la boca fins al terra. Amb els anuncis he arribat a riure molt, i més quan ho comento tot amb l'altra boja pel msn, ens fotem unes paranoies que es mereixen un premi.
En fi, us deixo un parell de videos de SHIPS:



Per cert! Just avui és l'aniversari de'n Takuya! ^^ En fa 18! Només ens portem un any, aixi que aquest és més fàcil haha bromes a part, avui canvio de futur marit. Em dol molt, perquè en Yuji ha estat candidat durant molt de temps, més del normal,i perquè és el meu adorable i achuchable Yuji. Però el descobriment d'aquest noi ha canviat els meus plans de futur, avui queda anunciat, em casaré amb en Takuya Ide.[canvis a la dreta]

[oh, i avui he somiat amb en Miura Haruma i en Takeru Sato, actors de Bloody Monday. Venien a dinar a casa meva, com si de tota la vida xD Se me'n va la pinça]

Japan Weekend 'o9

Dissabte i diumenge passat vaig anar al Japan Weekend. No ho tenia pensat, perquè cobren 5€ per l'entrada i penso que és massa car, però em van dir que em pasarien de gratis uns coneguts d'un dels stands, així que al final m'hi vaig apuntar! L'any passat no hi vaig anar, i m'imaginava quelcom més... xD més coses i un lloc més gran! però bé, no està del tot malament, tot i que en total vaig estar unes 13 hores [contant els dos dies] i en 15 minuts ja m'havia recorregut tot xD clar que s'ha de dir que em vaig esperar fins el final, quan ja estava tancat i els del stand recollien [que comporta mitja hora el primer dia, i 1h i mitja el segon per posar-ho tot altre cop en caixes!], però teeeela, ja no sabia què fer.
El que em va agradar va ser el joc de para para, al que no vaig jugar perquè no en tinc ni idea, però m'agradaria tenir-lo! [si tingués la play xDDD] Després l'escenari estava genial, però el podrien haver aprofitat més... a part de que el so era el pitjor xD els karaokes van estar bé, i el concurs de cosplay també... hi havia que estaven molt currats i altres que eren per condemnar-los, però com a cada saló! Em vaig perdre el concurs de para para ¬¬ perquè just vaig marxar a dinar :DDD béee~! I poca cosa més... vaig presenciar dos concerts que van estar força bé! Els de White Noise i de Silent Orchestra.
Vaig veure una gal que duia el kigurumi que jo vull de la Hello Kitty *______* el rosa! sísí el que volia portar pels carrers de Tòkio...[va per la ivix xDDDD] és taaan molón!!
dineeeeers, veniu a mi si us plaaaau~ :_____
Ah sí! em van regalar fotos de Miyavi i Laruku, i després xapes també de Miyavi, Hyde, An Cafe i en Kyo de Furuba transformat en gat xD aaaaah~ això si que em va fer feliç
mwahahaha!

Ameba.jp

No sé com començar a explicar-vos què és Ameba.jp ... per què exactament no sé què és xD
És com si fos Japó en si, però a internet xD
Ameba.jp està a tooot arreu! És una web que té un muuunt d'aplicacions, i jo estic en totes xDDD
tot i no saber japonès, perquè obviament està tot en japonès! però investigant s'arriba a tot arreu, clar que a vegades cliques on no debies i ho fots tot enlaire xD com és el cas de l'Ameblo, el blog d'Ameba.jp, escrius una entrada ben maca i després no saps quin es el botó d'acceptar i zasca, la cagues. O a l'hora d'agregar a algú com a amic, li envies de tot menys una petició per amic jajaja en serio.
En fi, aquest és el link -> http://ameba.jp
Diré les aplicacions que faig servir jo,que és tot el que puc explicar xD
La primera vegada que vaig saber d'Ameba.jp va ser pel blog. TOTS els japonesos tenen blog allà xD és el més famós, n'estic segura. A més tots els artistes japonesos, ja siguin musics, actors, models etc també en tenen i la veritat que actualitzen bastant sovint. És per això que no fa gaire vaig acabar fent-me un, per poder seguir als artistes que m'agraden i conèixer gent d'allà. Com escric en anglès no ésq em facin gaire cas, però vaja, és el que hi ha xD Aquest és el meu blog-> http://ameblo.jp/moko-moko24 Hi ha la part on es veuen les entrades que s'escriuen, després el perfil, els amics, les fotos, es poden fer regals xorres... i mil coses més que encara no he descobert, perquè quan no se sap l'idioma é una aventura fotre's aquí.
Després vaig descobrir l'Ameba Studio, ja que Miyavi havia de fer una entrevista en directe allà, així que el dia de l'entrevista [a les 4am d'aquí T___T tot i que estava desde les 12 o així xD] vaig entrar a http://studio.ameba.jp , on hi ha un xat i al costat una camara que enfoca a un dels carrers de Shibuya. És genial perquè la gent del carrer veu en una pantalla el xat i la cam, com si estigués en un aparador, i els veus buscant la camara com bojos xD És més, alguna vegada he "parlat" amb gent del carrer, hi havia unes noies que es comunicaven a través de notes que ensenyaven per la camara amb la gent del xat.[un dia us explicaré la història d'aquestes dues noies, el que va passar em va deixar fascinada >.<] I després quan hi ha entrevista amb algun artista, que casi sempre son els mateixos amb alguna excepció com Miyavi o Laruku molt de tan en tan, doncs conecten amb l'estudi de radio i fan l'entrevista en directa que tu pots veure i escoltar desde la cam mentre xerres amb la gent del xat. És bastant genial, tot i que a vegades la camara no funciona gaire bé, però ja us dic, m'he pasat hores i hores en aquell xat i he conegut a un munt de gent =]
Un dels meus objectius quan vagi al Japó és trobar l'estudi i saludar a la camara xD sep.
Després hi ha una altra aplicació que és especialment per noies però que ara es veu que molts nois s'hi han ficat i el volen fer mixta. La pupee girl! És un vici, ja us ho dic ara. A http://pupe.ameba.jp et fas la teva propia nina, i el joc es basa en conseguir molts ribbons [llaços en anglès, és la moneda que s'utilitza al joc] per, bàsicament, comprar roba sense parar xD Hi ha moltes coses per explicar d'aquesta aplicació,però ara em fa pal. L'has de vestir cada dia, pots vendre roba, hi ha concursos de moda, alguna roba es ven només certs dies,etc. xD
Ara mateix acabo de descobrir una altra aplicació que no tinc ni idea de què va ni com funciona, també és de crear un nino raro, sembla més com uns sims xD
En fi, és tot un món.

"Hazte con todos"

Aquest és el lema que hem escollit l'Helena i jo per quan anem al Japó [ivix, aquesta part te l'hem d'explicar xD], sí, hazte con todos, no us sona?
sísí, exacte, pokemon!! és una de les moltes paranoies que ens montem diariament i que ens fan riure a carcajadas, i això que només parlem per msn perquè la senyoreta és de Sevilla. Aquesta anada d'olla va començar parlant de'n Takeru i en Yuji de SuG, en una entrevista deien que a Takeru el podriem trobar a una muntanya que no recordo com es diu, i a en Yuji al zoo, suficient per començar a fer la nostra història. L'Helena es va imaginar escalant la muntanya i posant un troç d'una cançó de SuG que és totalment orgàsmic [el principi d'Alterna] per atraure'l mentre ella espera darrera un arbre, a mi em va venir pokemon al cap i em vaig imaginar caçant-lo amb una pokeball quan aparegués.
D'aquí va derivar una altra història: jo caminant perls carrers de Tokyo plens de gent i veure a Yuji que s'acosta [ara seria tipu joc de la gameboy] "¡Un Yuji salvaje apareció!"
Jo cridaria: ¡Adelante Miyavi! ¡Te elijo a ti! ¡Ataque Kabuki!
I finalment el capturaria amb una pokeball.
Explica't així potser no té tanta gracia, però quan estàs en una conversa amb una paranoia d'aquest tipus sabeu que pot ser molt gran xD
Així que vam decidir que els j-rockers serien com els pokemon entre la resta de gent, amb algunes excepcions com en Haru-kun [ja parlaré d'ell] que no és j-rocker però també s'ha de caçar. I ja podeu deduir a que ens referim amb hazte con todos.

Aprofito per explicar una cosa molt normal en mi, i ésque quan m'agafa per un japonès aviat decideixo que em casaré amb ell, i va canviant de tan en tan. I això ho poden confirmar la Ivix i l'Helena, quan em dona per un no hi ha qui em faci canviar d'idea,excepte un altre. xD El que sempre està present és el gran Miyavi, sens dubte. Però us diré els més recents, abans del concert de LM.C vaig estar una setmaneta decidida a casar-me amb en Yuuki d'An Cafe, després del concert obviament no podia treure'm a Aiji del cap, ara ja farà més d'una setmana [tot un record, creieu-me] que he decidit que em casaré amb en Yuji de SuG. Arhg, en Yuji realment m'agrada molt [ja parlaré també de SuG i en Yuji en especial], així que el que he decidit ara és que deixaré constància en aquest blog de les obsesions aquestes que m'agafen. Per començar, teniu a en Yuji. [a la dreta]

Aquesta entrada és tota ella una paranoia, intentaré a la següent aportar quelcom més que anades d'olla xD

Bloody Monday

Mare de Déu Senyor! xD
Ahir vaig acabar de veure, per fi, aquest dorama titulat Bloody Monday.
Estic segura que és un dels millors que s'han fet mai '___' increible. A més acaba com el rosari de l'Aurora, que diuen.
El recomano a tothom qui li vingui de gust veure un dorama, consta d'11 capítols i vaja, més els val treure una segona temporada si no volen que em dongui amb el cap contra la paret.
A més, qui millor que en Miura Haruma per protagonitzar-lo, eh? I no només em posen al senyor Miura sinó que a més hi afageixen a en Satou Takeru i en Narimiya Hiroki, que estan poc bons xDDD i he descobert un altre actor que m'ha encantat en el dorama, es diu Yoshizawa Hisashi i em recorda moltíssim a en Hyde [Laruku] per això patia tant amb aquest home!
Bé,resumint molt,hi ha els bons i els dolents,els dolents tenen un virus amb el que volen acabar amb tota la gent de Tòquio i els bons ho han d'impedir. Sembla molt simple i molt típic, però em trec el barret davant d'aquest dorama i lu bé que actuen tots. Perquè en cuant als doramas i les pel·lícules asiàtiques estem acostumats a veure actors que sobreactuen bastant, però puc ben assegurar que aquests nois foten un paper... sobretot en Miura, se'm posa la pell de gallina amb aquest noi, i només té 18 anys! I a l'esquena ja porta deu pel·lícules i uns 14 doramas[que es diuen ràpid saps xD], li veig molt de futur. Ganbatte kudasai! [ultimament no paro de dir aquesta frase xD]
En veritat em fa pena haver acabat el dorama, cada capitol dura casi una hora, i el primer ben bé dues si no recordo malament xD És injecció del dorama a mort durant tot un dia xD I una tensió que es viu... vulguis o no tantes hores acabes com estant dintre de la serie, ho saps tot, pateixes igual que els personatges... un no parar. xD
En fi, ara que he acabat aquest no sé què veure... potser acabo amb Hana Kimi, que el vaig deixar a mitjes i realment és genial, la de riures que em fotia amb la versió taiwanesa xD

Bé, ens llegim en una propera entrada~!

Concert de LM.C a Barcelona

El passat 30 de gener LM.C van venir a Barcelona per primera vegada, i obviament, no hi vaig faltar!
No sabeu les ganes que tenia de veure'ls en concert :_D
Així que la Ivix i jo vam agafar i vam anar cap a la sala Salamandra, a Hospitalet, a les 8:45am exactament. Es veu que hi havia gent des de feia 4 dies, però crec que s'ha d'estar ben sonat xD de totes maneres, davant nostre no hi havia tampoc massa gent, tot i que com més s'acostava l'hora del concert més perones es colaven per la part de davant.
Les primeres hores van passar bastant bé, no teniem res a fer però anavem aguantant. A partir de la 1, més o menys, tot va canviar. L'autobús de LM.C va arribar a la sala i vam acostar-nos-hi, primer van sortir els de l'staff i van començar a treure coses, van posar unes valles perquè no ens tiressim a sobre d'ells però no va fer falta, cosa de la cual estic molt orgullosa, que vam fer bondat i ni tan sols ens vam acostar a les valles. Al cap d'uns llaaaargs minuts es va tornar a obrir la porta del bus i va baixar l'Aiji, seguit d'en Maya, más chulos que un ocho, ja us ho dic ara xD L'Aiji anava amb la melena al viento i amb les ulleres de sol, em va costar reconeixe'l per què més me l'imaginava més alt, però en cuant vaig reaccionar el vaig saludar i vaig fer bastant l'imbècil '__' Maya també anava amb ulleres de sol i una gorra, i com no, menjant un chupa-chups, en Maya és bastant alt, cosa que em va impactar. I que Déu ens agafi confessats, son increiblement guapos. Van saludar amb la mà i van marxar ràpidament, suposo que tindrien por perquè pensavam que els violariem com a minim.
Com deia, a partir d'aquell moment les hores es van fer eternes, ara parla amb uns, ara parla amb uns altres... i poc abans de les 7 ja ens vam aixecar i vam fer quelcom semblant a una cua per entrar. La noia de Naizo va passar abans a agafar els regals per ells, i jo li vaig donar els meus: unes pulseres fetes per mi, amb els seus noms i el nom del grup, i després una carta i un dibuix també de cada un ficat en una fulla d'abum. [podeu veure els dibuixos a www.myspace.com/monikabrant] Allà ja vam començar a plantejar què fariem exactament quan entressim, voliem veure'ls bé però no morir xafades per desenes de grupies. El plan era entrar, visualitzar i pensar ràpid.
I això vam fer, quan vam entrar vam mirar com era la sala, a la part esquerre mirant cap a l'escenàri hi havia una especie de banc/podium on només faltava un cartell que posses "veniu aquí". Vam decidir pujar-hi i què felices vam ser al veure que estavam casi a l'altura de l'escenàri, el cual realment des de terra arriba al cap, i que els tindriem a molt pocs metres.
Faltaven ja escassos minuts per què comencés el concert, hi havia molt poca gent, unes 250 persones, així que allà dalt donàvem molt la nota, ja que erem les uniques que hi estavam pujades. Per cert, ens van fer una foto des de la finestra i vam veure en Denki Man per allà.
El gran moment finalment va arribar, primer van sortir els musics que els acompanyaven: un teclista, un bateria [mare de déu quin bateria!], un baixista i en Denki Man que crec que es dedicava a ballar i animar xD I després per fi, en Maya i l'Aiji!!
Només sortir ja ens van veure, per què ens van mirar del pal "què coi feu allà dalt?", i després la música va començar i en Maya va començar a cantar, primer problema: no li funcionava el micro. Béeee. Per sort ho van arreglar força ràpid i la bojeria va començar.
En cap moment vam parar de saltar i ballar movent els braços cap a un cantó i un altre, donavem tant la nota que se'ls hi anava la mirada cap a nosaltres. A l primera cançó en Maya ja va mirar i ens va allargar el braç fent el simbol de la victòria, i després va treure'ns la llengua *primera hemorràgia nasal*, a mida que anaven cantant cançons ens anaven mirant i animant per`què seguissim fent el tonto com ho estavem fent, fins que en Maya va tornar a mirar i va riure mentre imitava la nostra forma de ballar *segona hemorràgia nasal*, el teclista va fer exactament el mateix *tercera hemorràgia nasal* vam creuar la mirada amb ells infinitat de cops, i tot i que l'Aiji estava a l'altre banda de tant en tant venia a la nostra zona i s'asseia allà tocant la guitarra en una postura increiblement sexy *cuarta hemorràgia nasal* també van fer fanservice fent moviments sexys de cul i tocant-se *això conta per moltes hemorràgies nasals*.
Van cantar les cançons més conegudes, i sincerament, erem les que més canya donàvem i ho sabien, perquè tant ells com els altres músics ens miaven i ens animaven a seguir. Van intentar parlar en espanyol, contant que en Maya ni tan sols sap anglès no esperava gaire cosa, però realment era per sentir-lo intentant dir "¿os estáis divirtiendo?" o "sois geniales", la majoria de vegades començava una frase i acabava amb un"kdfhlerhglitugbh" o deia "os estáis divir...div...hola!!" xD y tothom: holaaa!! cosa que li feia partir-se el cul xD Després ho va intentar l'Aiji, i fins i tot semblava que sapigués l'idioma, va pronunciar molt millor que no pas en Maya. També van parlar en japonès, no em vaig enterar de res però tinc entès que en Maya va dir "els que porten el kigurumi fan pudor de suat" i tothom "yeeees!" xDDDDD amb raó es reien els cabrons.Van interectuar molt amb el públic, es deixaven sobar per les desenes de mans que s'aixecaven als seus peus, i apropaven el icro per què la gent els digués quelcom, però va ser un error quan alguna grupie va deixar anar un "aishiteruuuu!!" horrible. xD sort que en Maya va saber esquivar-ho preguntant com es deia en espanyol i es va girar cap al baixista i li va dir "te quierrro", mentre l'Aiji es partia sol.
Tot això entre moltes altres coses, finalment es van despedir i van sortir de l'escenàri després de casi bé dues hores, llavors va arribar el moment "encore", tot i que molta gent només cridava els seus noms o "lm.c" nosaltres i alguns més ens vam deixar la pell cridant "encore" com bojes perquè tornessin a sortir. Al cap d'una estona va sortir en Denki Man animant per què la gent cridés "encore", i dirigint-se a nosaltres va fer gestos amb les mans per què cridessim encara més, però ens era practicament impossible.
Al final van tornar a sortir, i la bojeria va tornar completament. Diria que la ultima que van tocar va ser John, que l'havia estat esperant des del principi, així que em vaig tornar encara més boja i vaig ballar exactament com feia en Denki Man, movent els braços amunt i avall i anar fent salts pujant els genolls xD Per gravar-me.
Més d'un cop ens havien assenyalat i havien somrigut al veure'ns saltant i animants, però el que va passar al final de la cançó em va deixar en shock. L'Aiji va venir cap a la nostra zona sense deixar de mirar, i mirant-me directament els ulls va llençar-me la púa directament cap a mi. No va arribar a on era pujada sino que va caure a terra, oti que estava morta del cansansi gràcies als reflexes vaig fer un triple salt mortal davant la mirada de la Ivix i l'Aiji que es van quedar flipant i em vaig tirar a terra d'un salt parant el salt amb les mans a terra i agafant la púa abans que una noia que ja venia directa. Sí, senyores i senyors, tinc la púa de l'Aiji, la que va utilitzar a la ultima cançó. Seguidament vaig pujar una altra vegada al podium aquell però l'Aiji ja havia anat cap al micro per despedir-se, per sort va llençar una ultima mirada cap a nosaltres i li vaig ensenyar la pua mentre li cridava "arigatooo"" i va fer un lleu moviment de cap assentint *o* Després es va despedir en Maya i ja si que el concert havia acabat.
Però encara faltava una bona part, el shake hands! Barcelona havia estat una de les 4 ciutats d'Europa escollides perque tothom pugués donar la mà als dos en acabar el concert.
Vam fer una cua, i van trigar uns minuts en organitar-ho tot, però finalment LM.C van tornar a sortir i es van posar drets darrera unes taules. Què va fer en Maya només sortir? Fer una foto amb el mòvil a la gent de la cua. On sortim nosaltres? Just al mig de la foto. XD
La cua avançava molt lentament, tenia moltes ganes de donar-lis la mà encara que no hi hagués temps per res més ja que anaven per feina.
Per fi ens va tocar, primer va pasar la Ivix que va estar bastant amb en Maya ja que aquest anava a la seva bola intentant treure's una bosa que s'havia penjat al canell i li molestava. Després vaig passar jo, ja que no tinc ni idea de japonès em vaig dirigir en anglès i mentre ell m'agafava amb les dos mans jo li donava les gràcies i li vaig dir que tornessin aviat. Obviament li va costar, ens vam quedar mirant uns cuants segons, jo esperant resposta i ell desxifrant l'idioma fins i to l'Aiji va girar el cap esperant alguna reacció. Finalment en Maya va deixar anar un "ohhhh oh oh, ok!!!" totalment japonès i va fer un mig somriure, després em va donar les gràcies i em vaig dirigir a l'Aiji. El cor m'anava a mil, haig de reconeixer que l'Aiji em pot. Em va agafar la mà dreta amb les dues mans i em va mirar, li vaig deixar anar un "helloooo, arigatô Aijiii!!" i amb l'altra mà li vaig ensenyar la púa, no sé per què va obrir més els ulls i em va tornar a mirar dient-me 3 cops "arigatô!!", la noia del staff que estava just al costat em va fer anar passant, així que vaig seguir el camí indicat però l'Aiji no em deixava la mà xD Vaig tornar-lo a mirar i encara m'estava mirant sorprès, cosa que em va deixar confosa.
Després vam anar cap a la zona de merchandasing, la Ivix es va comprar un cd i jo la samarreta del tour.
Al sortir la Ivix va marxar però jo vaig voler quedar-me a esperar a que sortíssin.
Al final vam quedar unes 20 persones o menys, casi tothom es va posar cap a la porta de la sala, però jo vaig optar per posar-me al costat de la porta de l'autobus. Pensava que em fotrien fora d'allà ja, però ni tan sols van posar les valles, suposo que ja confiaven més en nosaltres, i de fet dos de l'staff, el noi que m'havia venut la samarreta i l'home amb xancles i pantalons de pijama se'm va fotre al costat, un a cada banda, com si jo fos un membre més del staff. xDDD A mi ja em va anar bé. Al final van sortir,primer en Maya,seguit de l'Aiji. En Maya s'havia tornat a posar les ulleres de sol, i es va acostar cap a on era jo amb els de l'staff per entrar a l'autobus, quan va arribar li vaig dir "byebye~!" i va contestar fent un gest amb la mà, però no sé si va mirar-me o no. Als segons va arribar Aiji que se'm va quedar mirant, just quan va desviar la mirada per dirigir-se cap a la porta vaig dir "Aijiiiii~~!" amb veu de "hola,sóc kawaii" xDDD i va tornar a mirar-me parant una mica abans de pujar, no portava ulleres així que la mirada em va deixar de pedra però vaig aconseguir dir-li també "bye byeee~!" i em va contestar també amb un "byebye~!" i un gest amb la mà, després va pujar. Quan tots els de l'staff van ser a dintre, l'autobús va arrencar, va pitar en plan "adéeeeu" i va marxar per seguir el tour.
Digueu el que vulgueu, digueu-me grupie, digue-me friki, digueu-me egocèntrica, però jo sé com va anar el concert, i prou bé recordo aquelles mirades. xD oi Ivix?
Bastant perfecte.

=]

Ohayo!

(8) Ja sóc aquí, ja he arribat (8)

Bon dia pel matí!
Sóc la Mònika, pero podreu trobar que es refereixen a mi com Chigusa,Mò, mòks o mòko-chan... curiós el que es pot extreure del meu nom, no?

Tot i que ara no tindré pas cap lector vull presentar el meu blog, per si algú algun dia el descobreix i llegeix des del principi.
Per què "Raïm sense fronteres"? Doncs en aquest blog vull parlar de tot el que visc que té a veure amb el Japó i la seva cultura, i com a poc a poc aniré fent via per aconseguir anar-me de viatge durant un bon temps al país del Sol Naixent, cap a l'estiu del 2010. Ho aconseguiré? [home, doncs sí] i un dels meus objectius és celebrar el cap d'any al Japó [no necessàriament el 2010] fent una barreja de les dues cultures, i menjar raïm per les 12 campanades, no sé ni com ho faré ni res, però penso plantar-me al mig de la multitud i acabar l'any al Japó menjant raïm.

Bé, aquí comença el meu camí cap a un somni nipó.

A la propera entrada explicaré la meva experiència al concert de LM.C, un grup de rock electrònic/visual japonès que ahir em van fer disfrutar com mai!

Espero que ara vosaltres també pugueu disfrutar amb aquest blog!

Ens llegim! ^-^